crònica

Després de 5 dies per terres suïsses ens vam encaminar cap al nord.800 quilómetres ens separaven de la nostra destinació,Berlin.

Vam Passar tot un dia a les interminables autopistes alemanyes i després de moltes hores, estacions de servei, menjars ràpids i més quilòmetres, per fi vam arribar a la capital.
Allà ens esperava donant-nos la benvinguda la restaurada torre de comunicacions de l'antiga Berlin-Est.
La primera impressió a l'entrar a la ciutat és com de caòtic sembla el tràfic. Creuaments i rotondes estranyes, possibilitat de girar on vulguis,...i malgrat tot, el més sorprenent és que no s'escoltaven botzines ni es veien conductors empipats, excepte quan els provocàvem nosaltres després d'alguna pífia...i és que el GPS tampoc és infalible ;-)

Quan portes uns dies circulant per Berlin, fent un munt de quilòmetres per les seves avingudes i carrers t'adónes del gran que és, de tota l'extensió que pot ocupar la ciutat. Per exemple, del nostre càmping -a l’oest de la ciutat- fins el centre uns 20 quilòmetres. Això explica la impecable xarxa de transports públics que tenen, les innumerables línies de tramvia, metro, tren i autobusos arriben a tots els racons de Berlin. Crida l'atenció la falta de barreres i de “seguretat” per a controlar la venda de bitllets. Creiem que entenen que veritablement és un servei “públic” i l'acció de pagar el bitllet és l'aportació de cadascun per a mantenir-lo. Un bon transport públic significa menys tràfic i per tant menys pol·lució (acústica i d'emissions), cosa que per desgràcia no s'aplica massa per les nostres terres, on moltes vegades la falta de transport i/o els preus t'obliguen a fer servir el cotxe.
En aquest sentit ens va sorprendre gratament el carril-bici que travessa la ciutat de punta a punta. Tan bons camins i la bondat del terreny, bastant pla, fan que l'ús de la bicicleta sigui molt comú tant en la ciutat com fora d'aquesta. Precisament fent un volt en bicicleta per un d'aquests camins vam observar que havien construït el carril, més que respectant l'entorn, integrant-se en ell completament; esquivant els arbres en lloc d'arrencar-los. De seguida vam comentar que per aquí, a l'hora de de fer un camí així s'empraria la tècnica de “la distància més curta entre dos punts”, és a dir, línia recta arrasant amb tot al seu pas, omplint-lo tot de ciment.
I és que malgrat la seva grandària, Berlin està plena de zones verdes, extenses i ben cuidades, de manera que més que parcs són boscos dintre de la ciutat.

La primera impressió de Berlin va ser estranya. Es fa rar que no existeixin ni una part antiga, ni construccions ni monuments històrics. En l'aspecte de la ciutat perdura la petjada deixada per les guerres de la seva història recent. Per un costat la segona guerra mundial va arrasar tota la ciutat, les seves esglésies, monuments, i els seus vells barris. I per altre costat la “guerra freda” i el seu famós Mur la van dividir en dues parts i sistemes ben diferenciats.
Malgrat que ja és història, encara avui es poden veure les conseqüències del Mur, podent distingir-se perfectamente en quin dels dos costats et trobes només pel seu aspecte. Fins i tot ens van comentar, i ho vam veure, que curiosament mantenen en peus tot per duplicat: 2 ajuntaments, 2 jutjats ,2 aeroports (ara tenen 3), 2 hospitals...
Uns edificis alts, gens atractius, la majoria d'ells blancs i sense cap mena d’ostentació arquitectònica, construïts pel socialisme com “habitatges socials” per als obrers, i que encara perduren i donen un aire comunista a la zona, serveixen de referència per a saber en quin costat estàs.
En canvi la part de l'Oest és sembrada de bancs, joiereies amb vigilants a la porta, Mercedes per tot arreu i també limusines...és evident la presència dels diners, en canvi, i al contrari que a l’Est, no es veuen moviments culturals o polítics.
I és clar, amb aquest ambient més standard, prefabricat i estirat, els d’Ekogaia de seguida vam triar i ens moviem pels terrenys de la vella RDA.
Efectivament, a la zona de l'Est es veia molt més moviment cultural i polític-social. Vam veure diverses cases ocupades i així vam saber com algunes han passat a ser “públiques” amb l'ajut de l'ajuntament, convertint-se en alguna cosa similar a centres culturals.
També era notable la presència al carrer de grups de suport als pobles de Llatinoamèrica -Xile,Chiapas-
Així com notable és la presència de la massa immigrant,sobretot composta de població turca. De manera que en Silvio, un dels contactes que teníem a Berlin juntament amb la Marie, bromejant ens explicava com davant la falta d'un menjar típic propi berlinés, el més semblant podría ser el “Kebab” (el nostre aliment bàsic durant l’estància allà), i és que et trobes més comerços on ho serveixen que tavernes.
És una zona viva. Lloc de treball al matí i refugi de festers a la nit, ja que allà es troben els locals més moguts.
Es percebia certa nostàlgia en alguns dels qui ens parlaven de com havien viscut la caiguda del Mur. Al nostre parer la diferència entre l'Est i l'Oest, amb tot el que això comporta, encara perviu en el seu ésser.
És molt representativa la història que ens va explicar en Silvio, l’ “ossie” (sobrenom que s´els hi dona als del Est). Sent un fanàtic de la música, en la vella RDA era molt difícil aconseguir discos nous, i amb la caiguda del Mur i l'expansió dels mercats cap a la RDA tenia l'oportunitat de comprar el que volgués. És més, el primer que van fer amb tots aquells que van passar cap a l'Oest va ser regalar-los diners perquè poguessin comprar.
De manera que per a ells va ser com un petit “alliberament material”. Encara que, amb el pas del temps, els qui al principi es van alegrar amb el canvi, van comprendre que no tot era de color de rosa, i que es perdia la relació amb la gent i el contacte proper que vivien a l'Est. Van sentir que havien passat d'una comunitat-humana a una societat consumista.
Es podria dir que la presència de l'antiga RDA es pot trobar, bé de forma gràfica en els carrers, tavernes, habitatges,etc., com en la memòria de la gent.
De forma que vam poder comprovar la marca del contrast que els dos sistemes contraposats van imposar durant anys a Berlin.

Quant a la idiosincràsia dels alemanys hem de dir que ens han semblat freds. Almenys al principi ho semblen, una mica tancats al contacte amb la gent.
Encara que és obligat dir que aquells amb els qui hem tingut contacte s'han portat de primera amb nosaltres. Sobretot els nostres fabulosos contactes Marie i Silvio, que ens han ajudat un munt.
MOLTES GRÀCIES ALS DOS!!
Prometem que en el següent viatge no haureu de fer-nos la traducció simultània.
La veritat és que vam estar molt a gust a Berlin, però el deure ens reclamava i aviat ens vam posar rumb a la nostra següent destinació: Dinamarca.



projecte Ekogaia

Per a continuar amb el començat a Suïssa, a Berlin vam emprar el nostre temps a ultimar la infraestructura necessària per a treballar a la caravana, així com a visitar aquells llocs dels quals teníem referència (i algun més que vam anar descobrint a Berlin).

Quant a la infraestructura,no vam tenir cap problema per a localitzar el material així com l'assessorament necessari, en una espècie de supermercat del caravaning. Allà vam poder confirmar la nostra idea que a Alemanya estan molt més familiaritzats amb les energies renovables.
De manera que ja tenim el nostre generador solar que ens permet estalviar energia.
Per un altre costat, i ja pel que fa al projecte Ekogaia, vam poder conèixer de prop diferents experiències entorn de les energies renovables: dues gasolineres que formen part de la xarxa de distribuïdors de biodiesel; l’ UFOP, un òrgan de gestió creat per associacions de pagessos i productors de colza; i la UFAFABRIk, un eco-barri que treballa per l'autosuficiència des de fa anys.

  • Benzineres que ofereixen biodiesel, Sprint i Fox

  • Según nuestros datos en toda Alemania hay una red de mas de 1200 gasolineras que venden biodiesel. De manera que no fue difícil localizar dichas gasolineras una vez en Berlin. Asi que decidimos visitar un par de ellas y llenar el tanque con su biodiesel; que resultaba algo mas espeso que el producido por nosotros, para poder comprobar su rendimiento.
    Viendo el gran uso que se le da a la colza en Alemania, ya sea para elaborar biodiesel como para su uso alimentario, nos acordamos de la mala imagen que tiene este aceite para nosotros, a pesar de estar comprobado que es uno de los mas saludables.

    A resaltar el hecho de que el biodiesel resultó ser bastante mas barato que el diesel mineral en todas las gasolineras que vimos. Así, mientras el mineral costaba 89 cent/euro, llegamos a encontrar biodiesel por 76 céntimos.
    Es por esto que el biodiesel es tan utilizado en Alemania, según nos comentaría nuestro contacto en el UFOP.

    Por otra parte pudimos comprobar la gran diferencia entre las grandes empresas / multinacionales y las cadenas pequeñas. Al circular por las autopistas cuyas estaciones de servicio, de grandes petroleras (Shell,BP,...)no ofrecían biodiesel en ningún caso. Todo lo contrario a lo que nos topamos una vez en la ciudad, donde se encontraba en cualquier en las gasolineras de las pequeñas cadenas.
    Claro ejemplo de la política de las grandes multinacionales que no quieren renunciar a sus lucrativos negocios, cerrando el camino a las energías renovables, más ecológicas y baratas, agotando hasta la última gota de petróleo si es necesario.

  • UFA FABRIK    www.ufafabrik.de

  • Durant l'estiu de 1979 un centenar de persones van aprofitar els terrenys i edificis abandonats d'una antiga factoria de cinema, amb la intenció de crear un lloc on probar noves formes de vida, integrant l'art, ecologia, treball i la vida quotidiana.
    Mentre el restauraven, el lloc aviat es va anar convertint en un eco-barri dintre de Berlin-Oest, sent pioners en la separació d'escombraries i el reciclatge, per exemple. Seguint aquesta filosofia, avui hi podem trobar habitatges, restaurant-cafeteria, centre cultural (concerts,teatre,cursos de tot tipus,...), tallers, circ, granja, fleca, botiga amb els seus propis productes ecològics, espai infantil,etc., tot envoltat d'un entorn ple de vegetació.
    Vam poder conèixer varies experiències interessants:

    - Teulades de terra. mitjan�ant una teulada composta per una placa farcida de paper reciclat, sobre la qual es col�loca una capa de pedres, i una altra capa de terra damunt on es deixa cr�ixer l'herba, i que substitueix a les teules, han aconseguit un sistema que atenua els efectes de la climatologia sobre la teulada i mant� temperada la temperatura dels habitatges.

    - Plaques solars. ja des de l'entrada d'aquest centre tan especial, es podien veure diferents instal�lacions de plaques solars, tant t�rmiques com fotovolt�iques. Ens van comentar que tenien instal�lats diferents tipus de plaques, (de c�l�lules policristalines, monocristalines,amorfes,...) per poder fer comparatives en relaci� al rendiment i el cost de les diferents classes. Tamb� experimenten amb distints sistemes de seguiment solar per a les plaques. Un d'ells estava comandat per un ordinador per a seguir la traject�ria solar, era m�s car per� m�s eficient que els altres, encara que van ser aquests altres els que van cridar la nostra atenci�; el primer utilitzava dues plaques petites per a auto-orientar-se, i l'�ltim consistia en un simple sistema hidr�ulic, on el moviment provocat per la presi� de la calor fa que la placa s'encari cap al sol.

    - Generadors e�lics. Com que el proc�s per a fabricar les pales dels aerogeneradors els resultava molt cost�s van decidir probar alguna cosa nova i aix� van aconseguir patentar un sistema propi, que de moment est� en proc�s de prova amb resultats molt satisfactoris, havent aconseguit un rendiment bastant m�s alt que el d'altres generadors similars. Nosaltres vam poder comprovar-ho. El seu pla �s introduir-lo al mercat si aconsegueixen un bon producte.

    - Filtrat i reutilizaci� de l'aigua. Pper aprofitar l'aigua de pluja utilitzen un sistema pel qual, un cop recollida l�aigua, la fan passar per un filtre compost per un terrer amb vegetaci� que per al seu creixement absorveix les subst�ncies qu�miques, netejant en part l'aigua, que encara haur� de passar un �ltim filtre en forma de capa de pedres. Una vegada neta, encara que no �s potable, aquest aigua serveix per a diferents usos (reg,W.C.). D'aquesta manera s'estalvien molta aigua i diners.


    L'any que ve celebren el 25 aniversari de la seva creaci�, aix� que es prepara una bona festa.


  • UFOP Union zur F�rderung von Oel- und Proteinpflanzen
       www.ufop.de

  • L’UFOP és l’òrgan gestor creat per diferents associacions de pagessos i productors agrícoles, que treballa en els següents àmbits: com element de pressió política en les institucions alemanyes i internacionals, fomentant la investigació i innovació per a la millora de la producció, creant noves formes d'explotació, i promovent l'ús d'oli i plantacions proteíniques autòctones.
    A més a més de parlar-nos sobre l’ UFOP, en Norbert Breuer, el nostre contacte, ens va parlar extensament sobre le biodiesel a Alemanya. Sobre el conreu i elaboració de l’oli de colza per a produïr biodiesel, les lleis que regeixen la seva comercialització, així com de la conscienciació de la societat cap a les energies renovables.

    Com que l'entrevista a més de llarga i amena, va ser molt profitosa, intentarem oferir-vos una entrevista amb ell a manera resum

    Allà ens reafirmaren la nostra ideia de visitar la Planta de Biodiesel de Leer (Alemanya),que visitarem al tornar d’Islàndia, camí de Polònia. En aquesta planta es pot seguir tot el procés, des d´els camps de colza, la recollida, el premsatge i l’elaboració de biodiesel i la seva distribució.


    A més del biodiesel és de subratllar l'abundant presència de les energies renovables, tant eòlica com solar, a tota Alemanya incloent-hi Berlin. A la capital es veu gran quantitat de plaques fotovoltáiques a les teulades d'edificis públics i privats, fins i tot en els parquímetres. L'ús enegètic de les plaques solars contrasta amb la idea que tenim d'Alemanya i les seves fredes terres, quedant demostrada la capacitat i potencial de l’energia solar.

    Però l’energia eòlica no es queda enrere, com vam poder comprovar durant el llarg viatge a Berlin. Als costats de les autopistes (gratuïtes) apareixien innumerables generadors eòlics, dispersos en petits grups i perfectament integrats en l'entorn.
    Finalment no volem oblidar-nos d'esmentar les infraestructures que tenen quant a la recollida d'escombraries i la seva selecció. De la mateixa manera que prevaleix l'envàs retornable i reutilizable (ampolles, borses de la compra,..), ens podem trobar a qualsevol lloc (en el metro, aeroport, espais públics, o en el carrer) amb contenidors de tots els tipus i grandàries, per a la recollida selectiva d'escombraries. Tant de bó podem veure tot això en un termini de temps no molt llarg també per la nostra terra.



      
    L'ós negre, emblema de Berlin
    El cartell de l'entrada del càmping on passàrem 15 dies
    Darrera foto dels 5,abans que en Manel tornés a casa
    Damunt d'un tanc rus, al costat d'un monument situat al Berlin Oest
    Una placa de la vella RDA
    Curiós logo d'una hamburgueseria de Berlin
    En Silvio amb el nostre logo davant la Porta de Brandenburg
    Una etiqueta característica del biodiesel
    Fent biodiesel a la nostra furgoneta
    Cartell de preus d'una benzinera Sprint
    Logo de l'Ufa Frabrik
    Werner, el company que ens enssenyà tota la Ufa Fabrik
    Un generador eòlic autoproduït per l'Ufa Fabrik
    Portada d'un llibre publicat per l'associació UFOP
    Informació publicada per la UFOP sobre la colza
    Màquina solar d'un pàrking
    Contenidors selectius d'escombraries del metro
    Info: info@ekogaia.net    Webmaster: axier@ekogaia.net