![]() |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
crònicaDesprés de 5 dies per terres suïsses ens vam encaminar cap al nord.800 quilómetres ens separaven de la nostra destinació,Berlin. Vam Passar tot un dia a les interminables autopistes alemanyes
i després de moltes hores, estacions de servei, menjars
ràpids i més quilòmetres, per fi vam arribar
a la capital. Quan portes uns dies circulant per Berlin, fent un munt de quilòmetres
per les seves avingudes i carrers t'adónes del gran que
és, de tota l'extensió que pot ocupar la ciutat.
Per exemple, del nostre càmping -a l’oest de la ciutat-
fins el centre uns 20 quilòmetres. Això explica
la impecable xarxa de transports públics que tenen, les
innumerables línies de tramvia, metro, tren i autobusos
arriben a tots els racons de Berlin. Crida l'atenció la
falta de barreres i de “seguretat” per a controlar
la venda de bitllets. Creiem que entenen que veritablement és
un servei “públic” i l'acció de pagar
el bitllet és l'aportació de cadascun per a mantenir-lo.
Un bon transport públic significa menys tràfic i
per tant menys pol·lució (acústica i d'emissions),
cosa que per desgràcia no s'aplica massa per les nostres
terres, on moltes vegades la falta de transport i/o els preus
t'obliguen a fer servir el cotxe. La primera impressió de Berlin va ser estranya. Es fa rar
que no existeixin ni una part antiga, ni construccions ni monuments
històrics. En l'aspecte de la ciutat perdura la petjada
deixada per les guerres de la seva història recent. Per
un costat la segona guerra mundial va arrasar tota la ciutat,
les seves esglésies, monuments, i els seus vells barris.
I per altre costat la “guerra freda” i el seu famós
Mur la van dividir en dues parts i sistemes ben diferenciats.
Quant a la idiosincràsia dels alemanys hem de dir que ens
han semblat freds. Almenys al principi ho semblen, una mica tancats
al contacte amb la gent. projecte EkogaiaPer a continuar amb el començat a Suïssa, a Berlin vam emprar el nostre temps a ultimar la infraestructura necessària per a treballar a la caravana, així com a visitar aquells llocs dels quals teníem referència (i algun més que vam anar descobrint a Berlin). Quant a la infraestructura,no vam tenir cap problema per a localitzar
el material així com l'assessorament necessari, en una
espècie de supermercat del caravaning. Allà vam
poder confirmar la nostra idea que a Alemanya estan molt més
familiaritzats amb les energies renovables.
Según nuestros datos en toda Alemania hay una red de mas de 1200 gasolineras que venden biodiesel. De manera que no fue difícil localizar dichas gasolineras una vez en Berlin. Asi que decidimos visitar un par de ellas y llenar el tanque con su biodiesel; que resultaba algo mas espeso que el producido por nosotros, para poder comprobar su rendimiento. Viendo el gran uso que se le da a la colza en Alemania, ya sea para elaborar biodiesel como para su uso alimentario, nos acordamos de la mala imagen que tiene este aceite para nosotros, a pesar de estar comprobado que es uno de los mas saludables. A resaltar el hecho de que el biodiesel resultó ser bastante
mas barato que el diesel mineral en todas las gasolineras que
vimos. Así, mientras el mineral costaba 89 cent/euro, llegamos
a encontrar biodiesel por 76 céntimos. Por otra parte pudimos comprobar la gran diferencia entre las grandes
empresas / multinacionales y las cadenas pequeñas. Al circular
por las autopistas cuyas estaciones de servicio, de grandes petroleras
(Shell,BP,...)no ofrecían biodiesel en ningún caso.
Todo lo contrario a lo que nos topamos una vez en la ciudad, donde
se encontraba en cualquier en las gasolineras de las pequeñas
cadenas.
Durant l'estiu de 1979 un centenar de persones van aprofitar els terrenys i edificis abandonats d'una antiga factoria de cinema, amb la intenció de crear un lloc on probar noves formes de vida, integrant l'art, ecologia, treball i la vida quotidiana. Mentre el restauraven, el lloc aviat es va anar convertint en un eco-barri dintre de Berlin-Oest, sent pioners en la separació d'escombraries i el reciclatge, per exemple. Seguint aquesta filosofia, avui hi podem trobar habitatges, restaurant-cafeteria, centre cultural (concerts,teatre,cursos de tot tipus,...), tallers, circ, granja, fleca, botiga amb els seus propis productes ecològics, espai infantil,etc., tot envoltat d'un entorn ple de vegetació. Vam poder conèixer varies experiències interessants: - Teulades de terra. mitjan�ant una teulada composta per una placa farcida de paper reciclat, sobre la qual es col�loca una capa de pedres, i una altra capa de terra damunt on es deixa cr�ixer l'herba, i que substitueix a les teules, han aconseguit un sistema que atenua els efectes de la climatologia sobre la teulada i mant� temperada la temperatura dels habitatges. - Plaques solars. ja des de l'entrada d'aquest centre tan especial, es podien veure diferents instal�lacions de plaques solars, tant t�rmiques com fotovolt�iques. Ens van comentar que tenien instal�lats diferents tipus de plaques, (de c�l�lules policristalines, monocristalines,amorfes,...) per poder fer comparatives en relaci� al rendiment i el cost de les diferents classes. Tamb� experimenten amb distints sistemes de seguiment solar per a les plaques. Un d'ells estava comandat per un ordinador per a seguir la traject�ria solar, era m�s car per� m�s eficient que els altres, encara que van ser aquests altres els que van cridar la nostra atenci�; el primer utilitzava dues plaques petites per a auto-orientar-se, i l'�ltim consistia en un simple sistema hidr�ulic, on el moviment provocat per la presi� de la calor fa que la placa s'encari cap al sol. - Generadors e�lics. Com que el proc�s per a fabricar les pales dels aerogeneradors els resultava molt cost�s van decidir probar alguna cosa nova i aix� van aconseguir patentar un sistema propi, que de moment est� en proc�s de prova amb resultats molt satisfactoris, havent aconseguit un rendiment bastant m�s alt que el d'altres generadors similars. Nosaltres vam poder comprovar-ho. El seu pla �s introduir-lo al mercat si aconsegueixen un bon producte. - Filtrat i reutilizaci� de l'aigua. Pper aprofitar l'aigua de pluja utilitzen un sistema pel qual, un cop recollida l�aigua, la fan passar per un filtre compost per un terrer amb vegetaci� que per al seu creixement absorveix les subst�ncies qu�miques, netejant en part l'aigua, que encara haur� de passar un �ltim filtre en forma de capa de pedres. Una vegada neta, encara que no �s potable, aquest aigua serveix per a diferents usos (reg,W.C.). D'aquesta manera s'estalvien molta aigua i diners.
www.ufop.de
Allà ens reafirmaren la nostra ideia de visitar la Planta
de Biodiesel de Leer (Alemanya),que visitarem al tornar d’Islàndia,
camí de Polònia. En aquesta planta es pot seguir
tot el procés, des d´els camps de colza, la recollida,
el premsatge i l’elaboració de biodiesel i la seva
distribució.
A més del biodiesel és de subratllar l'abundant presència de les energies renovables, tant eòlica com solar, a tota Alemanya incloent-hi Berlin. A la capital es veu gran quantitat de plaques fotovoltáiques a les teulades d'edificis públics i privats, fins i tot en els parquímetres. L'ús enegètic de les plaques solars contrasta amb la idea que tenim d'Alemanya i les seves fredes terres, quedant demostrada la capacitat i potencial de l’energia solar. Però l’energia eòlica no es queda enrere, com
vam poder comprovar durant el llarg viatge a Berlin. Als costats
de les autopistes (gratuïtes) apareixien innumerables generadors
eòlics, dispersos en petits grups i perfectament integrats
en l'entorn. |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|