Després de 5 dies per terres suïsses ens vam encaminar cap al nord.800 quilómetres ens separaven de la nostra destinació,Berlin.

Vam Passar tot un dia a les interminables autopistes alemanyes i després de moltes hores, estacions de servei, menjars ràpids i més quilòmetres, per fi vam arribar a la capital.
Allà ens esperava donant-nos la benvinguda la restaurada torre de comunicacions de l'antiga Berlin-Est.
La primera impressió a l'entrar a la ciutat és com de caòtic sembla el tràfic. Creuaments i rotondes estranyes, possibilitat de girar on vulguis,...i malgrat tot, el més sorprenent és que no s'escoltaven botzines ni es veien conductors empipats, excepte quan els provocàvem nosaltres després d'alguna pífia...i és que el GPS tampoc és infalible ;-)

Quan portes uns dies circulant per Berlin, fent un munt de quilòmetres per les seves avingudes i carrers t'adónes del gran que és, de tota l'extensió que pot ocupar la ciutat. Per exemple, del nostre càmping -a l’oest de la ciutat- fins el centre uns 20 quilòmetres. Això explica la impecable xarxa de transports públics que tenen, les innumerables línies de tramvia, metro, tren i autobusos arriben a tots els racons de Berlin. Crida l'atenció la falta de barreres i de “seguretat” per a controlar la venda de bitllets. Creiem que entenen que veritablement és un servei “públic” i l'acció de pagar el bitllet és l'aportació de cadascun per a mantenir-lo. Un bon transport públic significa menys tràfic i per tant menys pol·lució (acústica i d'emissions), cosa que per desgràcia no s'aplica massa per les nostres terres, on moltes vegades la falta de transport i/o els preus t'obliguen a fer servir el cotxe.
En aquest sentit ens va sorprendre gratament el carril-bici que travessa la ciutat de punta a punta. Tan bons camins i la bondat del terreny, bastant pla, fan que l'ús de la bicicleta sigui molt comú tant en la ciutat com fora d'aquesta. Precisament fent un volt en bicicleta per un d'aquests camins vam observar que havien construït el carril, més que respectant l'entorn, integrant-se en ell completament; esquivant els arbres en lloc d'arrencar-los. De seguida vam comentar que per aquí, a l'hora de de fer un camí així s'empraria la tècnica de “la distància més curta entre dos punts”, és a dir, línia recta arrasant amb tot al seu pas, omplint-lo tot de ciment.
I és que malgrat la seva grandària, Berlin està plena de zones verdes, extenses i ben cuidades, de manera que més que parcs són boscos dintre de la ciutat.

La primera impressió de Berlin va ser estranya. Es fa rar que no existeixin ni una part antiga, ni construccions ni monuments històrics. En l'aspecte de la ciutat perdura la petjada deixada per les guerres de la seva història recent. Per un costat la segona guerra mundial va arrasar tota la ciutat, les seves esglésies, monuments, i els seus vells barris. I per altre costat la “guerra freda” i el seu famós Mur la van dividir en dues parts i sistemes ben diferenciats.
Malgrat que ja és història, encara avui es poden veure les conseqüències del Mur, podent distingir-se perfectamente en quin dels dos costats et trobes només pel seu aspecte. Fins i tot ens van comentar, i ho vam veure, que curiosament mantenen en peus tot per duplicat: 2 ajuntaments, 2 jutjats ,2 aeroports (ara tenen 3), 2 hospitals...
Uns edificis alts, gens atractius, la majoria d'ells blancs i sense cap mena d’ostentació arquitectònica, construïts pel socialisme com “habitatges socials” per als obrers, i que encara perduren i donen un aire comunista a la zona, serveixen de referència per a saber en quin costat estàs.
En canvi la part de l'Oest és sembrada de bancs, joiereies amb vigilants a la porta, Mercedes per tot arreu i també limusines...és evident la presència dels diners, en canvi, i al contrari que a l’Est, no es veuen moviments culturals o polítics.
I és clar, amb aquest ambient més standard, prefabricat i estirat, els d’Ekogaia de seguida vam triar i ens moviem pels terrenys de la vella RDA.
Efectivament, a la zona de l'Est es veia molt més moviment cultural i polític-social. Vam veure diverses cases ocupades i així vam saber com algunes han passat a ser “públiques” amb l'ajut de l'ajuntament, convertint-se en alguna cosa similar a centres culturals.
També era notable la presència al carrer de grups de suport als pobles de Llatinoamèrica -Xile,Chiapas-
Així com notable és la presència de la massa immigrant,sobretot composta de població turca. De manera que en Silvio, un dels contactes que teníem a Berlin juntament amb la Marie, bromejant ens explicava com davant la falta d'un menjar típic propi berlinés, el més semblant podría ser el “Kebab” (el nostre aliment bàsic durant l’estància allà), i és que et trobes més comerços on ho serveixen que tavernes.
És una zona viva. Lloc de treball al matí i refugi de festers a la nit, ja que allà es troben els locals més moguts.
Es percebia certa nostàlgia en alguns dels qui ens parlaven de com havien viscut la caiguda del Mur. Al nostre parer la diferència entre l'Est i l'Oest, amb tot el que això comporta, encara perviu en el seu ésser.
És molt representativa la història que ens va explicar en Silvio, l’ “ossie” (sobrenom que s´els hi dona als del Est). Sent un fanàtic de la música, en la vella RDA era molt difícil aconseguir discos nous, i amb la caiguda del Mur i l'expansió dels mercats cap a la RDA tenia l'oportunitat de comprar el que volgués. És més, el primer que van fer amb tots aquells que van passar cap a l'Oest va ser regalar-los diners perquè poguessin comprar.
De manera que per a ells va ser com un petit “alliberament material”. Encara que, amb el pas del temps, els qui al principi es van alegrar amb el canvi, van comprendre que no tot era de color de rosa, i que es perdia la relació amb la gent i el contacte proper que vivien a l'Est. Van sentir que havien passat d'una comunitat-humana a una societat consumista.
Es podria dir que la presència de l'antiga RDA es pot trobar, bé de forma gràfica en els carrers, tavernes, habitatges,etc., com en la memòria de la gent.
De forma que vam poder comprovar la marca del contrast que els dos sistemes contraposats van imposar durant anys a Berlin.

Quant a la idiosincràsia dels alemanys hem de dir que ens han semblat freds. Almenys al principi ho semblen, una mica tancats al contacte amb la gent.
Encara que és obligat dir que aquells amb els qui hem tingut contacte s'han portat de primera amb nosaltres. Sobretot els nostres fabulosos contactes Marie i Silvio, que ens han ajudat un munt.
MOLTES GRÀCIES ALS DOS!!
Prometem que en el següent viatge no haureu de fer-nos la traducció simultània.
La veritat és que vam estar molt a gust a Berlin, però el deure ens reclamava i aviat ens vam posar rumb a la nostra següent destinació: Dinamarca.

projecte Ekogaia